EL TURISTA SEDENTARI

I avui, un lloc on es poden comparar tots els gratacels.

He posat un link que porta a un lloc que parla de tots els estats i entitats del món. Jo m'hi he perdut més d'una vegada. Això de la Viquipèdia és una meravella.

Neva a Vladivostok!

Aquest altre mapa encara complica més la cosa:

Els rius/camins/arbres són més evidents que mai. A més a més, les creus poden semblar estris, o armes, i hi ha tot d'animals que semblen morts, i dos individus, i les casetes ja no són tendes, sinó casetes, i tot plegat sembla més una falsificació que un mapa o pictograma.

No hi havia caigut però, com es pot veure, els taxis de Vladivostok també són grocs. Gairebé sempre n'hi ha una fila al davant de l'estació.

S'hi poden veure rius, llacs, un poblat (habitat), tres cristians crucificats, un búfal o bisó (mai no he aconseguit distingir aquestes dues espècies) i un peix amb barba. Els llacs també es podrien interpretar com a arbres, els rius com un sol riu, la línia que va cap a les tendes com un caminet i les creus… A les creus sóc incapaç de veure-hi res més que tres cristians crucificats.

L’altre dia un noi em deia que Catalunya no li suscita cap mana de sentiment turístic—que no té cap mena d’interès en voltar per Catalunya—que a Catalunya, tot i reconèixer que té llocs molt bonics i agradables, no troba mai el moment, per dir-ho així, d’anar a veure qualsevol ciutat interior, algun castell o monestir, seguir el curs de cap riu… I això que aquest noi és viatger. De fet, aquest noi es passa tot l’any estalviant per fer un viatge durant els mesos d’estiu—un viatge que planifica amb moltes ganes, comprant mapes i guies, medint les distàncies, mirant fotos… Aquest noi cada any fa un viatge als Estats Units. Es veu que ja hi anat moltes vegades i que, com que el territori és tan gran, encara no ha estat dos cops al mateix lloc… Magnífic! És una qüestió de constitució personal—qüestió de gustos… Jo en canvi li deia que a mi m’interessa absolutament tot. Quina sort, em deia—«a mi també m’agradaria tenir ganes d’anar a tot arreu»—tot i que jo, com se sap, no vaig enlloc. Ell només té ganes d’anar als Estats Units—jo tinc ganes d’anar a tot arreu—ell només va els Estats Units—jo no vaig enlloc. Estant lluny de tot arreu, em trobo més a prop de tot arreu que no pas la gent que, estant molt a prop de certs llocs, es troba infinitament lluny de quasi tots els altres.

Tot i que, potser, tot plegat no és res més que el problema de sempre però expressat amb unes altres paraules.

L'internet, segons com s'hi pensi, pot plantejar greus problemes d'espai. ¿Aquest escrit, per exemple, on és? És a l'ordinador central de www.blog.com? És al meu ordinador? És a tots els ordinadors on apareix? És a tot arreu alhora? És al meu cap? Pot semblar una bestiesa, però abans de l'internet tots aquests dubtes no tenien cap sentit.